Tendiendo puentes entre el psicoanálisis y la ciudad

Arxius de l'Autor

Las paradojas de la igualdad

Numerosos estudios se empeñan en explicar porqué hombres y mujeres se siguen diferenciando en sus maneras de hacer, gustos e intereses en una época donde la paridad se impone y se hace cada vez más evidente como las políticas por la igualdad no alcanzan a dar marco a esta cuestión.

Hjernevask (1) es una serie documental noruega que consiste en entrevistar a distintos investigadores expertos en el campo de la conducta humana centrado en una paradoja: ¿por qué en Noruega, el país considerado más igualitario en cuanto a políticas de género, hay más diferenciación en la elección de profesiones según el género? Su título “Lavado de cerebro”, indica una intuición, y es que el orden externo no es suficiente.

Texto Andrea

Segueix llegint Sense comentaris

Una lectura de la novel·la “Un cel de plom”

La personalitat de Neus Català com a víctima dels camps de treball i extermini nazis.

Llegir a la Neus en “Un cel de plom” ens convida a voler passejar per la inquietud d’una manera més ferma. Com si es pogués trobar un sentit en les paraules que descriuen les vivències d’una dona. Aquest sentit anhelat però, s’esvaeix en les confidències que de tant en tant el relat deixa caure.

Jacques Lacan, psicoanalista francès, sempre ha dit que La dona no existeix, que en tot cas podem parlar-ne o millor dit, ens en parlen, una per una. La tensió que s’estableix en la novel·la entre el caràcter de ficció i el d’una història real, viscuda, permet que aquesta vivència singular, serveixi de testimoni, ja que el testimoni també és un per un.

En aquest cas no hem de descomptar la feina, primer de lectura i després de transcripció i escriptura de la Carme Martí, que evoca una aproximació, un més a prop de la mirada més íntima de la Neus Català.

Neus Català_roba del camp

Segueix llegint Sense comentaris

La solitud dels cossos…

La pèrdua de les paraules.

Els cossos van per una banda i les paraules per l’altre. La paraula ja no acompanya en aquesta època en la que l’Altre social es fon en un eixam de possibilitats. Si bé abans la “norma-litat”, aconseguia condensar la majoria d’inquietuds en una qüestió d’educació, forçant la inscripció del que implica tenir un cos en societat, ara els cossos son lliurats a si mateixos.

Ens trobem en una època en la que el cos ha passat de presentar-se com quelcom agalmàtic a fer-ho com a seu de gaudi, seu de satisfacció. Abans tenir un cos, en el millor dels casos, implicava presentar-lo sota la modalitat d’un vel. Entre l’íntim i allò públic hi havia diferència. Actualment, el cos com seu de gaudi, només té una funció: satisfer-se, on els límits no només no són clars, si no que s’anima a eliminar-los. En aquest punt, el cos i la satisfacció, el subjecte i l’objecte, conviuen en una equivalència. Les conseqüències d’aquesta lògica de funcionament produeixen diferents solituds.

Smithsonian Institution (Flickr, sin derechos de autor) 2

Segueix llegint Sense comentaris

Todos los derechos: Tacte Barcelona - info@tactebarcelona.com - Hecho en Verse

Utilizamos cookies propias y de terceros para mejorar nuestros servicios y mostrarle publicidad relacionada con sus preferencias mediante el análisis de sus hábitos de navegación. Si continua navegando, consideramos que acepta su uso. Puede cambiar la configuración u obtener más información aquí’.