Tendiendo puentes entre el psicoanálisis y la ciudad

Arxius de l'Autor

¿Por qué resulta tan complicado separarse de la pareja maltratadora?

Artículo publicado en la sección Psicología del diario La Vanguardia, el 9 de junio del 2016.

Terminar una relación de pareja, en general, no es tarea fácil ni para quien lo provoca ni para quien se lo encuentra. Separarse de aquella persona con quien uno ha compartido algo de lo más íntimo, virtudes y miserias, rutinas y sorpresas, sea por poco o mucho tiempo, implica separarse de algo propio que se va con el otro.

img_ddusster_20160606-193528_imagenes_lv_otras_fuentes_pelea-kAtG-U402325843919aC-992x558@LaVanguardia-Web

Segueix llegint Sense comentaris

Resenya del llibre ‘He viscut tan poc!’

Diari d’Eva Heyman (NED, 2016).

El diari d’Eva Heyman ha estat publicat recentment per NED Ediciones dins la col·lecció de la Palabra eXtrema.  L’elecció del diari que titulen “He viscut tan poc!”, la considero una aposta decidida per dues raons. Primer, veig un afany de fer públic el testimoni pòstum de l’Eva,  de transmetre i fer ressonar les seves paraules. Perquè, si com diu la presentació de la col·lecció, “l’ésser humà és un ésser de paraula” aleshores recuperar les seves paraules és recuperar la seva humanitat. I segon, perquè estaríem segons el que Agamben considera el veritable testimoni, el testimoni mort, el que ha presenciat els fets però no pot donar-los a conèixer als altres degut a la seva mort. En aquest cas, no és una altra persona que testimonia l’horror que ella va viure sinó que, és ella mateixa, a través del seu diari, que pot narrar els fets.

El diari queda emmarcat per tres coordenades: d’entrada un pròleg emotiu de Vicenç Villatoro, seguit de tres cartes de personatges importants en la vida de l’Eva, que complementen el seu diari: la cuinera, la mainadera i la seva mare, que donen fe del seu testimoni i, en últim terme, l’epíleg de Mihály Dés, que ens dóna les referències de la historia, de la política i de l’especificitat del relat. Tot plegat situa al diari en un temps històric, la Segona Guerra mundial,  en un espai, Oradea Hongria, i una subjectivitat, el relat en primera persona d’Eva Heyman.

FB_IMG_1459236035582

Segueix llegint Sense comentaris

La temptació d’existir

Christer Strömholm i Anders Petersen.

Unes paraules per una exposició [1] que m’ha ben captivat en dos temps. El primer que em pica la curiositat és el títol “La temptació d’existir” concretament el significant: temptació. En un segon temps, ara si, l’experiència de ser allà, gaudir de les fotografies, conèixer el treball… i sobretot, l’acte creatiu dels autors. La reflexió a continuació n’explora el doble vessant.

Existir és per se, però un pot existir de moltes maneres,  en el cas que ens ocupa l’existència és temptada. La temptació té varies accepcions: posar a prova (intent), tractar d’aconseguir quelcom malgrat els obstacles, induir a allò prohibit o excitar el desig (d’algú) [2]. Quan un significant ens crida és perquè quelcom del propi símptoma hi està implicat. El que m’implica, queda pel propi anàlisis.

anders_petersen

Segueix llegint Sense comentaris

De las mujeres, lo femenino (1)

Reflexiones sobre la feminidad

 

Título para pensar en esos dos términos, mujer y femenino, no dar por supuesta su continuidad y hasta poner en duda su relación. Porque aunque pareciera que con la coma se unen los dos términos, yo no lo leo así, veo el paso del todo a la parte, de todas las mujeres a la partícula-una. Entendiendo lo femenino como lo más éxtimo, ese empaste entre lo más íntimo y lo más extraño, en cada una de las mujeres.

El titulo no es original, me remito a  una entrevista hecha a un psicoanalista argentino (2) en donde exclama…”no hay que confundir lo femenino con las mujeres”,  en respuesta a la pregunta si en el psicoanálisis hay alguna forma de idealización de lo femenino. Sin querer entrar a la contextualizar la frase y explicarla me la adueñé para poner nombre a la reflexión que aquí hago.

George Eastman House (Flickr, sin derechos de autor) 1

Segueix llegint Sense comentaris

Todos los derechos: Tacte Barcelona - info@tactebarcelona.com - Hecho en Verse

Utilizamos cookies propias y de terceros para mejorar nuestros servicios y mostrarle publicidad relacionada con sus preferencias mediante el análisis de sus hábitos de navegación. Si continua navegando, consideramos que acepta su uso. Puede cambiar la configuración u obtener más información aquí’.