El TDAH i els seus creadors de mercat.
Els primers dies d’abril La Vanguardia publicava una informació signada per Ana Macpherson, periodista especialitzada en temes de salut i premi Grifols de l’any 2014, amb el títol ‘Salut ordena tractar el TDAH amb els mateixos criteris’.
Recull els nous criteris de l’administració catalana per tractar les persones diagnosticades de TDAH. Dies despès la mateixa periodista publica ‘Convivir con un TDAH’ . Destacat podem llegir: “es, al final, una cuestión de dopamina”.
El document del 6 de maig de 2015 ‘Protocol per al maneig del trastron per dèficit d´atenció amb hiperactivitat‘ (TDAH infanto juvenil) en el sistema sanitari no és un paper més. Té efectes pràctics decisius perquè per primera vegada estableix que la població catalana rebrà “tractament psicològic”.
“El tractament psicoterapèutic conductual per a pares està indicat en primera línia en tots els nens i adolescents amb TDAH… en casos de TDAH amb clínica moderada i greu, es recomana el tractament combinat, que inclou el tractament psicològic, el farmacològic i la intervenció psicopedagògica a l´escola. El tractament farmacològic presenta una elevada eficàcia i seguretat”.
Per tant, la principal conseqüència del document del 6 de maig es que crea un enorme mercat de consumidors captius de fàrmacs: un 10% de la població infantil-juvenil aproximadament. Sobta l´absència de qualsevol estudi sobre l’impacte econòmic de la mesura en termes de dosis de medicació necessàries cada any, beneficis per a les empreses fabricants, despeses per a la sanitat pública i resultat de les negociacions per abaratir el cost del producte vista l’ampliació del mercat.
El protocol de 6 de maig de 2015 té un antecedent al que segueix fidelment: La ‘Guia de pràctica clínica sobre el trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat‘ (TDAH) amb nens i adolescents. Aquest document va ser preparat per un altre grup d’experts, coordinats per l’Hospital de Sant Joan de Deu i assessorat per l´Agència d´Informació, Avaluació i Qualitat, Aquas.
Aquesta entitat, potser poc coneguda, és una entitat de dret públic adscrita al Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. Creada el 2010, en temps del tripartit, té entre altres objectius la important funció de “mesurar, avaluar i difondre de manera pública i transparent els resultats globals assolits en salut i en l’àmbit de l´assistència sanitària pels diferents agents que integren elsistema de salut”.
Fins aquí tot sembla clar i net: Uns experts independents desprès de fer tots els estudis i comprovacions que han considerat convenients arriben a la conclusió, raonada, ponderada i justificada de que per curar la malatia anomenada TDAH res millor que seguir un tractament conductual i rebre medicació. La supervisió d´Aquas esborraria qualsevol suspicàcia dels més incrèduls.
No ens precipitem en concloure. Una ràpida cerca per internet ens fa ensopegar amb un interessant article: ‘Atentos al déficit de atención: entre la naturaleza incierta y la prescripción hiperactiva‘. El seu autor, el doctor Luis Carlos Saiz és farmacèutic i des de fa uns anys coordina l’equip d’investigació en farmacoteràpia del Servicio Nacional de Salud a Navarra, des d’on dirigeix el grup Cochrane Navarra. Cochrane és una organització sense ànim de lucre creada l’any 1992 que té per objectiu ajudar pacients i treballadors de la salut a prendre decisions mitjançant la preparació, el manteniment i la garantia d´accessibilitat a les revisions sistemàtiques de les intervencions d’atenció de salut. Actualment opera a noranta països amb més de deu mil col.laboradors.
El doctor Luis Carlos Saiz ressegueix la història del TDAH, revisa les propostes diagnòstiques, comprova els criteris de validesa dels tractaments exposats, fa notar el paper dels laboratoris en la creació del síndrome i incorpora una bibliografia exhaustiva amb més de cent referències.
Els laboratoris Lilly van tenir el gest, poc habitual, d´adreçar un escrit al doctor Saiz que vol refutar les seves afirmacions. El qual va obtenir una contundent resposta del mateix doctor Saiz.
En resum: Uns experts independents asseguren que la dopamina cura o contribueix a curar de manera significativa els símptomes del TDAH. Uns altres experts mostren una posició radicalment contrària. Curiosa situació a la qual li hem de trobar una explicació raonable, simple, lògica.
Immediatament sorgeix un interrogant: Perquè el document d’un expert no rep la contesta d’altres experts sinó d’uns laboratoris?. Podria ser que alguns dels experts independents en realitat no fossin sinó experts de laboratoris? Provem de seguir aquest fil…
Amb una lectura atenta dels documents n´hi ha prou. L´annex 6 del document de 2010 descriu els conflictes d´interessos que, voluntàriament, comuniquen els experts. Un expert manifesta que no ha rebut cap mena de retribució, ajut o honoraris de cap laboratori; tres han obtingut retribucions monetàries o en espècies. I a partir d´aquí les xifres es disparen. Hi ha qui reconeix que nou laboratoris li han donat el seu recolzament (sic) per anar a congressos, ha rebut diners de quatre en concepte de presentació de ponències, onze li han pagat cursos i encara ha tingut temps per fer feines d´auditoria degudament retribuïdes a tres laboratoris mes. Activitats, totes elles que hem de suposar també coneixerà l´Agencia Tributaria
Passem del document del 2010 al del 2015, de l’àmbit estatal al català, de l’annex 6 al 7. Mitja dotzena de col·laboradors declaren que no tenen conflicte d´interessos, i dues d’elles treballen directament per Aquas. Sembla un resultat esperançador. De seguida, però, trobem nou persones que han rebut retribucions de tres laboratoris com a mínim i una dècima de la Fundación Alicia Koplowitz la qual té com a secretaria la presidenta de l’Institut de Neurociències de l’Hospital Clínic de Barcelona. I una pregunta sorgeix: Pot ser que hi hagi participacions creuades entre alguna de les empreses farmacèutiques afectades i el grup Koplowitz via Omega capital, per exemple?
Ben mirat… Perquè hem de malfiar dels laboratoris? Que potser tenen algun interès en influir o fins i tot modificar el criteri de professionals experts?
Les indústris farmacèutiques són empreses amb ànim de lucre que tenen l´obligació d´obtenir el màxim benefici pels seus accionistes amb la venda dels productes, normalment medicaments, que comercialitzen. Són productes amb un preu de de venda molt elevat: 60.000 euros el kilo els que ajuden a curar (hipotèticament) el TDAH, un quart de milió un antipsicòtic d´última generació. I la xarxa comercial es limitada perquè a la majoria de països europeus no es poden vendre sense recepta i està prohibit fer-ne publicitat directa. Per tant, qui constitueix la xarxa comercial real dels laboratoris? Els professionals que poden receptar els quals depenen, alhora, de les indicacions dels experts.
Es admissible que uns experts que ja cobren un sous per la seva feina professional, sous que, normalment, provenen dels impostos de tots els ciutadans, també rebin unes retribucions econòmiques per part dels laboratoris?. És admissible que la població diagnosticada com TDAH es vegi obligada a prendre una medicació els efectes de la qual no està suficientment contrastada? És admissible que l’administració decideixi una substancial ampliació del mercat en benefici d´ unes empreses privades molt concretes sense obtenir unes contraprestacions econòmiques?
Arribats en aquest punt potser caldria usar els mecanismes que ens permet un sistema democràtic. Convindria saber que diu cada partit polític sobre el tema i adaptar el nostre vot segons les respostes obtingudes. Fora bo que el Síndic de Greuges intervingués d´ofici sobre aquest possible conflicte d´interessos provocat pel fet que els laboratoris es beneficien d´un nou mercat creat per l´administració desprès d´escoltar les opinions d´uns experts independents però finançats pels laboratoris. I fora bo que les comissions d´ètica dels col.legis professionals implicats es manifestessin sobre el tema.
Ara bé, un sector dividit en tendències i grups diversos, infestat del que Freud anomenava el narcisisme de les petites diferències, amb professionals de diferent formació i jerarquia disgregats en multitud de centres de treball té serioses dificultats per organitzar-se i poder donar presentar certa oposició a les decisions impulsades pel lobby farmacèutic. Ens consta que alguns professionals s´han trobat a La Casa de la praula i volen redactar un manifest, organitzar algun acte reivindicatiu, parlar amb la premsa… Bona voluntat probablement insuficient per alterar l´actual correlació de forces en un context de temps electorals sobre els que una acció organitzada i decidida podria obtenir efectes positius.
