Antes de que irrumpiera este recién terminado estado de alarma, acudíamos a las salas de cine a ver filmes sobre el fin de la civilización.

Cuando a mediados de marzo comenzó el confinamiento en nuestros hogares, no faltaron las comparaciones y referencias a ciertas películas sobre pandemias y cataclismos. Aquello que la ficción audiovisual llevaba décadas anunciándonos parecía estar sucediendo en definitiva. Imágenes que hasta hace poco constituían nuestro deleite o entretenimiento esdevenían inquietantes espejos de la actualidad. Cabe preguntarse pues por la función que ha ocupado hasta ahora la representación del fin del mundo en el medio cinematográfico.

Pròleg

En aquest text partirem del que Freud detectà en Més enllà del principi del plaer i desenvolupà en El malestar en la cultura per introduir quelcom de l’ètica en la orientació psicoanalítica lacaniana. Partirem d’una referència qualsevol que es relacioni amb aquesta orientació, com ho és una entrevista a Gustavo Dessal pel que fa a la seva novel·la El cas Anne, per veure fins a quin punt aquesta disciplina té en compte l’ètica que planteja. Veurem que aquesta ètica combina la idea d’un subjecte particular, incomplet i intraduïble, amb un autoboicot encapçalat per la instància del superjò, instància que se sustenta, des del nostre enfocament, en la inexistència d’un metadiscurs que garanteixi el sentit de les coses.